Resultats de la cerca frase exacta: 199

51. taro 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les aràcies, que fa unes enormes fulles basals cordiformes i peltades, sempre estèril en conreu, extensament cultivada, sobretot a la Polinèsia, per a l'obtenció dels seus tubercles (Colocasia antiquorum var. esculenta). Tubercle comestible del taro [...]
52. xuflera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mai no floreix, cultivada pels seus tubercles, les xufles (Cyperus esculentus var. sativus). [...]
53. coliflor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col d'una raça cultivada, molt propera del bròquil, d'inflorescència extraordinàriament desenvolupada que es menja quan encara és poncella i presenta una massa carnosa gairebé sempre blanca (Brassica oleracea var. botrytis subvar. cauliflora). Bolet del grup dels [...]
54. eixorba-rates
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta en forma de coixinet espinós, pròpia de les illes Balears. eixorba-rates blanc Petita mata espinosa de la família de les labiades, densa, grisenca i de flors purpúries, que es fa en terrenys pedregosos i secs, endèmica de Mallorca i Menorca (Teucrium marum var [...]
55. arítjol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
baixa mediterrània (Smilax aspera). arítjol baleàric Arítjol d'una varietat mancada gairebé de fulles, que abunda a les zones ventejades de les illes Balears (Smilax aspera var. balearica). [...]
56. pisana 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a la pisana blanca, però d'espiga i gra rogencs (Triticum turgidum var. speciosum). pisana silvestre Blat que creix espontàniament al Pròxim i Mitjà Orient (Triticum diccocoides). [...]
57. bleda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals ovades, grosses, amb el pecíol i el nervi mitjà molt desenvolupats, flors verdoses, en inflorescència densa, i fruit embolcallat pels tèpals, cultivada com a verdura (Beta vulgaris var. vulgaris). bleda [...]
58. xicoira
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual ha estat emprada per a substituir i per a falsificar el cafè (Cichorium intybus) xicoira amarga Xicoira 1. Xicoira d'una varietat cultivada, de fulles apinyades, generalment morades, que es mengen en amanida (Cichorium intybus var. foliaceum).  [...]
59. pebrotera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les solanàcies, de fulles ovades o lanceolades, flors blanques, generalment solitàries, i fruit en baia, originària de l'Amèrica tropical i cultivada pels seus fruits, els pebrots (Capsicum annuum var. grossum). pebrotera borda Masera [...]
60. prunera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fruits, les prunes (Prunus domestica). prunera vermella Mirabolà d'una raça de jardí, amb el fullatge d'un vermell fosc i les flors de color rosa intens, cultivada com a ornamental (Prunus cerasifera var. atropurpurea o pissardii). [...]
Pàgines  6 / 20 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>